Queralbs-Núria-Puigmal-Fontalba-Queralbs

«De puig en puig pel coll de Finestrelles
s'enfilen del Puigmal a l'alta cima
tota la terra que el meu cor estima
des d'ací es veu en serres onejar».

El dilluns 22 de juliol en Jaume i en jo (Toni) van anar a fer la volta Queralbs-Núria-Puigmal-Fontalba-Queralbs. A les 07:45 hores ens vam posar en marxa, sortint del pàrking del poble de Queralbs (1236m) vam enfilar pel camí Vell o camí dels Peregrins (GR-11). 

Durant tot el trajecte vam poder gaudir d’un paisatge meravellós, amb corriols zigzaguejant entre rouredes i transformats en petits rierols degut al desglaç. 

A les 09:00 vam arribar al mirador sobre Núria. Després de menjar uns fruits secs i veure una mica d’aigua vam baixar a la vall de Núria (1964m) per començar a fer la pujada al Puigmal (1000 m positius). 

En el primer quilòmetre vam pujar uns 300 metres per arribar a uns prats alpins on les vaques pasturen tranquil·les. Des d’aquest punt es pot veure el Pic de Finestrelles mentre el Puigmal no es mostrarà fins a pocs metres abans d’arribar. Seguim per enfilar cap a la Coma de l’Embut.

Creuem un rierol i passem pel costat del Forat de l’Embut on, per art de màgia, el riu ple d’aigua desapareix entre les roques. Finalment arribem al Pluviòmetre enfilant per una tartera molt dreta i revirada que ens durà fins al Puigmal (2910m).

Un cop a dalt, ens posem el paravents, fem unes fotos a dos parelles que mostren orgulloses la senyera amb el fons de la creu del Puigmal, la fem petar amb un senyor de 72 anys que ens explica que és d’Osona i que ha pujat pel Collet de les Barraques i els Tossals del Pas dels Lladres, ens fem unes fotos pel record, despleguem el mapa per fer un repàs de tot el paisatge que veiem i finalment iniciem el descens fins el pàrking de Fontalba.

Fem la baixada corrents però amb molta precaució perquè és una tartera molt dreta i revirada, tot i que ens aturem per contemplar al fons el Pic de l’Àliga (refugi de Núria).

Un cop al pàrking de Fontalba iniciem un descens d’uns 11 kms per una pista una mica pedregosa fins al nostre destí final, Queralbs. 

Finalment els nostres GPS’s (Garmin i Wikiloc) ens “expliquen” que hem fet uns 24 kms de distància, amb un desnivell positiu d’uns 1700 metres i amb una durada d’unes 5 hores... però el que aquests dispositius tant avançats no han captat és tot un seguit de sensacions i valors que volem compartir amb tots vosaltres. Salut i Cames!

Sortida nocturna: tot un èxit!

El divendres 5 de juliol vam trobar-nos per a la segona sortida nocturna. En Pitra, en Jaume i en Toni van marcar el circuït aquella mateixa tarda, perquè les marques de dies anteriors s'havien esborrat. La calor del dia va començar a deixar pas a la fresca. 20 corredors intrèpids vam preparar-nos per la sortida. El ritme va ser tranquil, per anar parlant i fent via a la vegada. Aquest any sí que estava ben marcat el recorregut :-). Si t'hi fixaves, a mida que es feia fosc, es veien unes llumetes al terra, que eren els ulls d'unes aranyes petitíssimes, que quan les enfocaves es quedaven arraulides al camí.

Després de l'esforç, unes cerveses i un bon sopar al bar de la piscina. I més tard, música i gintònics per refer l'esforç.

Va ser tot un èxit perquè els que ens hi vam trobar vam disfrutar de la companyia tot fent esport. Entre nosaltres parlàvem però, que costa molt arrancar activitats com aquesta, potser ens esperaríem més gent. Alguns són de l'opinió que falta més difusió i d'altres pensen que la gent que corre tampoc és tanta per un poble tant petit com el nostre.

En definitiva, el debat està obert. El que sí és segur és que córrer enforteix les cames però també l'esperit. Salut!